Quan la Mar et mira

Quan la Mar et mira, no tens on anar. Aquells ulls grossos, verds i grisos, i magnífics, ho abarquen tot. Quan la Mar et mira, no pots amagar-te. No trobaràs cap refugi ni cap sortida, però tampoc no en voldràs pas cap. Quan la Mar et mira, no pots fugir. Ni vols fer-ho, perquè buscar una penombra és prohibit. Quan la Mar et mira, és un luxe.

Un luxe que no tothom es pot permetre; i què és sinó un luxe ? Quan la Mar et mira, hom s'adona que és un privilegiat. S'atura el cel i la terra, s'il·luminen el moment i el temps. Quan la Mar et mira, ja et té. Mira'ns, si us plau.

Patrícia, l'Emperadriu

Al Versus Teatre hi representaven fins avui 18 de maig l'obra: El Arquitecto y el Emperador, on hi sortia la Patrícia fent d'Emperador. Hom va tenir la sort de ser-hi en una de les últimes representacions d'aquesta obra, i què dir amics ? Imperial la Patrícia. Francament millor ella que l'obra. De fet tots dos protagonistes principals fan un paper impagable, però ella, ella transmet exactament les emocions que vol transmetre a cada moment.


Les seves rialles, els seus plors. Les cançons, els gestos. L'expressió d'ira, de tristesa, de felicitat. Els seus ulls grans i grisos, i magnífics. En definitiva no queda sinó treure's el barret davant tanta capacitat artística, davant dels gestos, davant del seu ball. Esplèndida Mar. Patri, avisa'ns sempre que actuïs, et seguirem allà on vagis amb devoció.

Expressivitat Marina

La instantània no fa prou justícia a l'expressió de la nostra Mar mentre respon les preguntes de l'entrevistador. Té una força, una expressivitat, una capacitat d'exterioritzar l'interior que ja voldrien molts actors i actrius de l'actualitat.


I això que no està actuant ! Però la Patrícia no ho pot evitar: és així. Així d'extrovertida. Així d'expressiva. Així de riallera. Des d'aquí podem notar les ganes de viure que transmet. Irradia llum i felicitat, oi ? Ens encantaria posar-nos morenos de la llum Patriciana, entre cançons de Pearl Jam ... Yellow Ledbetter.

Filosòfica

El primer cop que vam veure la famosa entrevista que li van fer els del Silenci? a la Patrícia ens vam fixar en la seva resposta a la pregunta "Quina és la teva filosofia de vida?". "Jo el que tinc molt clar és que vull ser feliç. Molt. Principalment".


És clar que sí! I compartim plenament la filosofia Patriciana: ser feliç. Ser molt feliç! Què hi pot haver millor que ser feliç ? Alguns busquen fama, d'altres diners, però tot això no serveix per a res si no ets feliç. No ets feliç en una feina que t'avorreix, que no t'omple, o al costat de qui no has d'estar. O senzillament quan no estàs bé amb tu mateix. La nostra Patri ho sap, però qui millor que ella per a recordar-nos-ho ? Quin millor aparador que aquests ulls grans, verds i grisos, i magnífics, on veure-ho reflectit ? Per sobre de tot, el més important: ser feliç. De la manera que sigui. Feu com ella. I qui millor que la Patrícia de Gràcia per a recordar-nos el que val la pena d'aquests 4 dies que hem vingut a viure. Amb aquests ullassos que ens enlluernen de felicitat qualsevol s'hi resisteix.

I ella, tant feliç. I nosaltres contents de veure-la així.

Fotogènica

L'entrevista que els de Silenci? li van fer a la Patrícia ens ha proporcionat tot d'imatges patricianes que anirem desgranant de mica en mica. Per començar, hem volgut agafar la instantània d'una de les sèries on va sortir la Patrícia. No us recorda algú ?


Sí oi ? Ens recorda ... l'Amanda Peet ! La radiant actriu que vam veure a "The Whole Nine Yards" (Falsas Apariencias) i recentment a "A lot like love" (horriblement traduït al país veí per 'El amor es lo que tiene'). Cercant per Internet hem trobat alguna instantània de l'Amanda. Mireu, mireu com ens resulta de familiar ...

"Enmig de la Mar" al Canal 33

Increïble! Hem sortit a la televisió. El programa Silenci? del Canal 33 va tenir la feliç idea d'entrevistar la Patrícia ara fa un parell de setmanes. Des del servei 3alacarta de Televisió de Catalunya es pot veure encara l'entrevista en vídeo. A més a més els reporters van fer saber a la Patrícia de l'existència d'aquest modest bloc -que també apareix al vídeo!-.


L'entrevista ha servit per dues coses: refermar la nostra convicció de que és una actriu que transmet una força i una expressivitat que no s'acostuma a veure per aquests mons de Déu, i perquè la Patrícia tingui coneixement de la nostra existència.

Sí ! Ella ens coneix. I és més, ens ha escrit un correu ! Ens hem quedat sense paraules ...

Uix

Doncs bé, tornem-hi que no ha estat res. Després de mesos d'intenses gestions per a aconseguir més material audiovisual 'corístic', hem de dir que estem a punt d'obtenir alguns resultats en forma d'imatges Patricianes... De moment podem seguir observant seqüències de l'últim episodi d'El Cor, on la nostra Mar fa indicacions precises al Mosso, tal i com podem veure a la foto:

Pensativa i gesticulant, sembla que deixi anar un "Uix, vols dir?" al seu interlocutor, Mosso de bona planta. Vaja, quan uns ulls com aquests et miren, acusadors, i els llavis dibuixen aquest perfil abrigat pels dits d'una mà ... o més que abrigats, recolzats ... doncs no hi ha res a fer. Hom defalleix sense alternativa. Per això té més mèrit que aquest Mosso no defallís, encara que fos un actor, i seguís les indicacions de la nostra musa, la Patri, la nostra Mar. Oli en un llum, Mar en una closca.

Protestona

De vegades quan la situació ho requereix, la Patrícia posa cara de protestona. Ja sabeu, quan hom no té cap més recurs que fer morros i 'emfumfurrunyar-se' (o com es digui en català!). A nosaltres no ens molesta, Patri, és més, els Transparents ens acabem d'adonar que fins i tot aquest posat de nena dolentota protestona encara et fa més interessant, i probablement apassionada.


Ai aquesta Mar, fins i tot quan intenta fer-se la malcarada aconsegueix quedar bé; com s'ho deu fer ? Ja t'ho hem preguntat en algun altre post, però ... Patri, com t'ho fas ? Gràcia natural ? És pels ulls grans i grisos ? Seguirem investigant ...

Perfil Bargalló

Que no se'ns enfadi el nostre conseller en Cap (o Conseller Primer), però des d'avui mateix creiem que existeix el Perfil Bargalló. Senzillament no podria ésser millor. Quina suavitat en les formes; quin nas, els llavis, aquestes celles i com no, el pèl moreno fosc, sedós i llis però alhora amb ganes de caure enjogassadament per l'esquena i les espatlles.


Això amics, és art.

Color verd transparent

Quan hom es troba amb una mirada com aquesta, ja ho hem comentat abans, es queda totalment desarmat. Una mirada incisiva, amb decisió, però també amb molt de sentiment. Molt sincera. Als Transparents ens ha semblat que el color d'aquests ullassos era com una mescla entre verd, gris i blau marí.

I ben grossos que són. Aquesta Mar, la nostra Patri, ens mira, es mira el mosso (i no només per ser policia català) amb aquests ulls color verd transparent, aquests ulls que obre com taronges que sembla que t'hagin de dur cap a alguna dimensió llunyana, qui sap si paral.lela.
Uns ulls on els mapes estan prohibits, perquè perdre-s'hi és un luxe.

Ufff (2a part)

Ems sembla estimats lectors que estem a punt d'entrar en la dimensió 'Mirades Patricianes' (o Marcianes). La mirada d'aquesta instantània sembla ben bé una d'aquelles mirades que et deixen de pasta de moniato. Ens sentim literalment escrutats, nus, a la intempèrie d'aquests ulls verds-grisosos i magníficament grossos.


I a l'horitzó (el que ELLA escruta) no hi tenim cap oasi de salvament, cap boia, cap salvavides tirat a última hora per algun parent llunyà. Del tot indefensos davant una mirada d'aquesta intensitat. Qui no envermelliria ? Enrojim gustosos! Qui fos protagonista d'El Cor per a ser mirat per ELLA i enrojir com enrogeix el cel al capvespre, quan els colors de la Mar i del cel fan que els vaixells semblin enlairar-se. Com deia en Gil Pupil.la, els vaixells volen al capvespre.

Ufff va dir ell

Aquest Transparent (l'A) no se'n sap avenir. Mireu-la. S'us acut algun altre comentari a part de l' "Ufff" del titular? Quin amanit més ben conjuntat de sensualitat, picardia i morbositat. I tot amb la mateixa elegància de sempre, i el vestit especial per a l'últim capítol del Cor.

Intrigada, pensa en que hi ha alguna cosa que no encaixa. Mà a la cintura i dits als llavis, hummm ... Ja va lligant caps, la Patrícia. Amb la gràcia de sempre, és clar. Per una vegada no ens centrem en els seus ulls ni en la seva mirada penetrant. No, és el seu perfil el que encanta, aquesta sensualitat, la picardia dels dits enjugassats amb els llavis. Patri, com t'ho fas ?

Elegància Marina

Per fi, després de molt batallar (informàticament parlant) aquest Transparent (B) ha aconseguit obtenir l'últim episodi del Cor, d'on en podrem treure tot d'instantànies de la nostra mussa de cognom en Cap. Benvingudes siguin, doncs. I aquí la teniu, en tot el seu esplendor, just abans de descobrir (qui sinó la Patrícia?) la identitat de l'autèntic violador de Sant Andreu.

Quina mirada, oi ? No cal que tornem a parlar dels seus ullassos, però sí que podem parlar de la seva elegància. Elegància Marina, resa el titular. I tant! I perquè només és una fotografia del moment, si la veiéssiu en acció ... com diu la cançó: Poetry in mocion, amics. Esplendorosa, ella.

Roses Solidàries

Sí, sí, d'acord, els Transparents ens disculpem per haver trigat tant a actualitzar aquest bloc de les brises Marenques ... però tothom té dret a fer un petit 'break' a l'estiu, oi ? Ara, com ja havíem dit, retornem amb més forces que mai, bo i animats pel material audiovisual de la Patrícia que finalment hem aconseguit ! I mentre l'adaptem i el classifiquem per que en un futur molt proper el disfruteu, us deixem amb aquesta perla que vam trobar indagant per l'AVUI:

Ah, aquesta Patrícia no ens deixarà mai de sorprendre ... des del seu barri de sempre, Gràcia, es preocupava per a foragitar-ne els esnobs (i l'especulació, ja de passada). Quin barri aquest, el de Gràcia! I quines festes, malauradament acabades en batussa per culpa de quatre que no hi toquen gaire, i els de les porres, que tampoc no hi toquen gaire. Sort que de gràcia, a Gràcia, en ténen molta, i ni aquestes batusses ni la pluja no aconsegueixen deslluir-ne la festassa, i la diversió (i el Mesclat d'en Titot). I doncs, per Sant Jordi la Patrícia va dedicar el dia a regalar roses vermelles i ben rogenques, d'aquell granate difós, a gent gran que no disposa de ningú que els faci companyia. Roses com les que de ben segur algun afortunat li deuria regalar a ella, sense espines, esperem. Ella sempre tant a punt i tant solidària.

Doncs bé, Patrícia, i lectors, prepareu-vos. Us delectarem amb una dissecció d'escenes de l'últim capítol del cor. Patri, guapa, pica'ns aquells ulls tant grossos i grisos. I magnífics.

OH Bongònia !

OH fou la nostra expressió en trobar-nos una foto escanejada de la Patrícia al nostre correu. Na 'livethelife' va tenir l'amabilitat (i perquè no dir-ho, la paciència) d'agafar La Vanguardia del dia 10 i fer-nos una instantània de la pàgina 'salmó' on apareixia ella, en plè 'últim capítol' del Cor. Agraïts i desitjosos de noves aportacions 'ciutadanes', vàrem quedar meravellats de l'estil del tema. Ah, també dir-vos que estem a punt d'aconseguir l'últim capítol del Cor del qual en podrem extreure d'altres instantànies (menys assalmonades) de la seva brillant actuació. De moment, delectem-nos amb l'expressió de sorpresa de la que fa gala en aquesta seqüència. El filtre color salmó i negre no ens impedeix d'intuir l'expressivitat d'uns ulls grans i grisos. I magnífics.

La Mar de llesta

El diumenge passat va tenir lloc l'últim episodi del Cor de la ciutat, en el que sembla que serà l'última aparició de molts dels personatges que ara hi apareixen, com ara el de la Mar. Malgrat això, la Mar (la nostra Patri) lliga caps i és l'única que aconsegueix posar sobre la pista als mossos per a atrapar el més-que-dolent Tomàs. Quines elucubracions amb el número 13 ! Quina capacitat, quin piercing. Especialment lloable vam trobar els Transparents l'escena on es queda dreta amb els ulls oberts com taronges, fixada en en Tomàs. I quins ulls, estimats lectors; la Mar de Grossos.

La nostra cerca ha donat els seus fruïts. Els de TV3 (bé, els qui fan la web del cor) ens han gratificat amb aquesta notable (i ampliada) foto de la Patrícia. Que visquin ells!! I que no les amaguin tant, home ...

Gràcia natural

Surfejant per internet hem trobat aquesta entrevista (en format PDF) que li van fer al número 83 de l'Independent de Gràcia, l'octubre passat.

Heu vist quina gràcia i quin estil que ténen les seves respostes ? Llàstima que la instantània sigui tant petita i amb tant poca qualitat ... De totes maneres la Patrícia comenta a l'entrevista que va viure molt de temps a Gràcia, i que li encanta (i a qui no li encanta Gràcia ?), però que ara viu a la Barceloneta perquè té el mar a tocar (oh, Mar, i qui no la voldria tenir a tocar, la Mar ?). No s'oblida de dir que li agradaria que marxéssin els esnobs de Gràcia, que estan comprant pisos a preus altíssims i encarint la vida del barri. Digues que sí, Patrícia !

Sense Mar !

Catastròfic: En livethelife ens ha confirmat el que ja havíem sentit alguna volta: el Cor canviarà totalment la propera temporada, i només continuaran a la sèrie els Peris i algun altre personatge. Per tant sembla ser que la Patrícia, la nostra Mar, ja no hi continuarà sortint. Estem astorats, ja s'ho han pensat bé els guionistes i els del càsting del Cor ?

Suggerim des d'aquest modest bloc un nou paper per a la Patrícia en alguna de les noves sèries que seguramen estan programades per a properes temporades a TV3 (si us plau, que no sigui a Ventdelplà!). Necessitem la seva frescura, la seva espontaeïtat, el seu "desparpajo". Tenim el cor en un puny!

Terrible rumor

Segons ens comenta un anònim, podria ser que a la Patrícia li quedessin només uns deu capítols al Cor de la Ciutat! Esperem des d'aquí que sigui només això, un rumor (nosaltres seguirem amatents a l'espera de notícies que ho confirmin o ho desmenteixin), però no hem pogut evitar els efectes emotius d'un impacte com aquest: preguem, exigim, supliquem, implorem a tots aquells a qui correspongui oficialment decidir qui segueix i qui no al Cor, que es plantegin la renovació immediata de la nostra Mar. I perquè?


Perquè ningú no actúa com ella, ningú no porta el piercing amb més gràcia, ni té aquell to de veu tant profund i agradable com la Patrícia. Ningú no porta amb tant d'estil els modelets dels dissenyadors, ni porta el pèl tant desenfadadament alegre.

I els ulls ? Els ulls càlids, de color de vesprada, de posta de sol, aquell color de mel fosca, dolça, uns ulls on no t'hi veus reflexat. Perquè són transparents. I magnífics. Des d'aquest modest racó de mon, els admirem, envejosos i il.lusionats, temerosos d'una mirada. Una mirada magnífica, és clar.

La Mar de grossos

Aquesta setmana de cors de la ciutat han estat destacables, sobretot, per l'enlluernadora presència d'aquesta principatina d'ulls grossos i color de mel fosca, estel.lar en el seu duel amb el Queco amb el vestit negre i blanc. I també, obviament, en la seva participació al grup (femení) de fans del Real Peris Balonpié al partit contra els veterans del Barça.


Quins ulls tant magnífics, amics.

Comencem

Avui 26 de juny iniciem aquest bloc dedicat a la nostra mussa particular, la Patrícia Bargalló, o el que és el mateix, la Mar del Cor de la Ciutat. Sí, ho heu endevinat, ens hem inspirat en el famós blog dedicat a la Mònica López, la dona del temps de TV3. Ah, i els discutim que la Mònica López sigui l'estel mediàtic que més brilla a la televisió principatina: és evident que la Patrícia hi té molt a dir en aquest afer ...

Desafortunadament no sabem si podrem fer masses captures de pantalla com fan els nostres companys d'admiració, per tant qualsevol col.laboració és del tot benvinguda. El que si podem constatar és que el que hi surti serà de notable bon gust, com no podia ser d'altra manera, tractant-se de la Mar.

Ai Mar, la nostra Mar ... (o Patrícia Patrícia, de cognom en Cap)