Enmig de la Mar

Bloc dedicat a la figura de la Patrícia Bargalló (la Mar del Cor de la Ciutat). Suggerències, comentaris, dubtes, aportacions ... lanoiadelcor(arroba)gmail.com

29 d’agost 2005

Ufff (2a part)

Ems sembla estimats lectors que estem a punt d'entrar en la dimensió 'Mirades Patricianes' (o Marcianes). La mirada d'aquesta instantània sembla ben bé una d'aquelles mirades que et deixen de pasta de moniato. Ens sentim literalment escrutats, nus, a la intempèrie d'aquests ulls verds-grisosos i magníficament grossos.


I a l'horitzó (el que ELLA escruta) no hi tenim cap oasi de salvament, cap boia, cap salvavides tirat a última hora per algun parent llunyà. Del tot indefensos davant una mirada d'aquesta intensitat. Qui no envermelliria ? Enrojim gustosos! Qui fos protagonista d'El Cor per a ser mirat per ELLA i enrojir com enrogeix el cel al capvespre, quan els colors de la Mar i del cel fan que els vaixells semblin enlairar-se. Com deia en Gil Pupil.la, els vaixells volen al capvespre.

25 d’agost 2005

Ufff va dir ell

Aquest Transparent (l'A) no se'n sap avenir. Mireu-la. S'us acut algun altre comentari a part de l' "Ufff" del titular? Quin amanit més ben conjuntat de sensualitat, picardia i morbositat. I tot amb la mateixa elegància de sempre, i el vestit especial per a l'últim capítol del Cor.

Intrigada, pensa en que hi ha alguna cosa que no encaixa. Mà a la cintura i dits als llavis, hummm ... Ja va lligant caps, la Patrícia. Amb la gràcia de sempre, és clar. Per una vegada no ens centrem en els seus ulls ni en la seva mirada penetrant. No, és el seu perfil el que encanta, aquesta sensualitat, la picardia dels dits enjugassats amb els llavis. Patri, com t'ho fas ?

24 d’agost 2005

Elegància Marina

Per fi, després de molt batallar (informàticament parlant) aquest Transparent (B) ha aconseguit obtenir l'últim episodi del Cor, d'on en podrem treure tot d'instantànies de la nostra mussa de cognom en Cap. Benvingudes siguin, doncs. I aquí la teniu, en tot el seu esplendor, just abans de descobrir (qui sinó la Patrícia?) la identitat de l'autèntic violador de Sant Andreu.

Quina mirada, oi ? No cal que tornem a parlar dels seus ullassos, però sí que podem parlar de la seva elegància. Elegància Marina, resa el titular. I tant! I perquè només és una fotografia del moment, si la veiéssiu en acció ... com diu la cançó: Poetry in mocion, amics. Esplendorosa, ella.

23 d’agost 2005

Roses Solidàries

Sí, sí, d'acord, els Transparents ens disculpem per haver trigat tant a actualitzar aquest bloc de les brises Marenques ... però tothom té dret a fer un petit 'break' a l'estiu, oi ? Ara, com ja havíem dit, retornem amb més forces que mai, bo i animats pel material audiovisual de la Patrícia que finalment hem aconseguit ! I mentre l'adaptem i el classifiquem per que en un futur molt proper el disfruteu, us deixem amb aquesta perla que vam trobar indagant per l'AVUI:

Ah, aquesta Patrícia no ens deixarà mai de sorprendre ... des del seu barri de sempre, Gràcia, es preocupava per a foragitar-ne els esnobs (i l'especulació, ja de passada). Quin barri aquest, el de Gràcia! I quines festes, malauradament acabades en batussa per culpa de quatre que no hi toquen gaire, i els de les porres, que tampoc no hi toquen gaire. Sort que de gràcia, a Gràcia, en ténen molta, i ni aquestes batusses ni la pluja no aconsegueixen deslluir-ne la festassa, i la diversió (i el Mesclat d'en Titot). I doncs, per Sant Jordi la Patrícia va dedicar el dia a regalar roses vermelles i ben rogenques, d'aquell granate difós, a gent gran que no disposa de ningú que els faci companyia. Roses com les que de ben segur algun afortunat li deuria regalar a ella, sense espines, esperem. Ella sempre tant a punt i tant solidària.

Doncs bé, Patrícia, i lectors, prepareu-vos. Us delectarem amb una dissecció d'escenes de l'últim capítol del cor. Patri, guapa, pica'ns aquells ulls tant grossos i grisos. I magnífics.