Quan la Mar et mira

Quan la Mar et mira, no tens on anar. Aquells ulls grossos, verds i grisos, i magnífics, ho abarquen tot. Quan la Mar et mira, no pots amagar-te. No trobaràs cap refugi ni cap sortida, però tampoc no en voldràs pas cap. Quan la Mar et mira, no pots fugir. Ni vols fer-ho, perquè buscar una penombra és prohibit. Quan la Mar et mira, és un luxe.

Un luxe que no tothom es pot permetre; i què és sinó un luxe ? Quan la Mar et mira, hom s'adona que és un privilegiat. S'atura el cel i la terra, s'il·luminen el moment i el temps. Quan la Mar et mira, ja et té. Mira'ns, si us plau.